INICIS CLOS FIGUERAS

Era l'1 de juliol de 1997 que René Barbier va mostrar a Christopher i la seva esposa Charlotte una vinya abandonada al nord de Gratallops anomenada Les Figueres. El mateix dia, tota la família Cannan va agafar el cotxe i va seguir René a Barcelona fins a una cafeteria del passeig de Gràcia prop de la Pedrera. Les negociacions van ser ràpides i fàcils ja que el terreny estava molt revaloritzat. Se'n va fer l'adquisició l'octubre de 1997. René Barbier i el seu equip van acordar fer-se càrrec de la vinya que es va anomenar Clos Figueres (Clos, ja que constava de 10 hectàrees en una sola peça, i nom de la majoria dels nous vins de l'escena Priorat, i Figueres en honor de les dues figueres magnífiques que hi havia).
Primer, s'havia de preparar el terreny per plantar. Després de vuit anys d'abandó, s'havia de fer molta feina a les terrasses. Es van recuperar oliveres centenàries i unes quantes fileres de ceps de carinyena de 20 anys, però la majoria de les hectàrees restants van haver de ser replantades.

Christopher va desplaçar-se a un viver especialitzat de la vall del Roine per seleccionar els ceps que s'empeltarien amb els ceps americans. Va triar garnatxa negra local, i també sirà, monastrell, cabernet sauvignon i viognier.

Hi ha una anècdota simpàtica: dos anys després d'haver plantat, René Barbier va trucar a en Christopher demanant-li quants ceps de cabernet i quants de viognier havia comprat, perquè el raïm que se suposava que era cabernet no estava canviant de color! Després d'examinar-ne les fulles, es va concloure que gairebé tot el cabernet era en realitat viognier! El proveïdor va admetre l'error, i va enviar 2.000 ceps de cabernet sauvignon de forma gratuïta. Però quan els ceps nous de cabernet van arribar, el viognier es veia tan saludable que es va decidir deixar-lo on era, i plantar el cabernet en un altre lloc. Com a resultat, Clos Figueres compta amb un vi blanc sec excel·lent de 85% de viognier que es complementa amb les varietats de garnatxa blanca i chenin blanc que es van plantar posteriorment.

A principis de 2000, un grup de propietaris de vinyes adjacents van vendre les seves finques a Clos Figueras, cosa que va donar l'oportunitat al celler de tenir garnatxa i carinyena velles que des de llavors han estat un ingredient important per al Clos Figueres, el vi principal de la finca. En conjunt, un total de 18 hectàrees d'una sola peça, dotze de les quals plantades. La resta són oliveres o costers massa pronunciats per plantar-hi.

Inicialment, els vins s'elaboraven al celler Clos Mogador, als afores de Gratallops. El primer vi va ser el Font de la Figuera 1999, 1.200 ampolles. Un vi lleuger de venda i consum ràpids. El 2000, s'elaboraven els primers vins seriosos, el Clos Figueres 2000 i Font de la Figuera Negre 2000, que van ser molt valorats per la premsa especialitzada i es van vendre perfectament. Amb la collita 2001, Clos Figueres va rebre 96 punts Robert Parker, cosa que va posar ràpidament la finca a l'alçada dels noms més importants de la denominació Priorat, i en conseqüència va emergir ràpidament. En els anys següents, Clos Figueres va rebre 94 punts per cada verema, i l'any 2005, 96 punts.
A principis de 2002, es va comprar el celler actual de Gratallops. Una granja de pollastres en desús es va convertir en un celler a punt per a la collita 2002. Per ajudar amb la part dels costos va ser llogada en part a dos nous productors: El Trio Infernal, procedent de França, i a la família Osborne. Per envellir els vins, es va llogar un soterrani humit sota l'edifici.

Al llarg de la dècada, la finca ha crescut en reputació en nombrosos mercats d'exportació. Els clients de fora d'Europa són atesos per Europvin amb una forta presència als EUA, el Canadà i el Brasil i també, en menor quantitat, al Japó, Austràlia i Singapur.

Els principals mercats a Europa són Alemanya, Polònia, Holanda i Anglaterra. A Suïssa i Suècia les vendes es fan directament des del celler.

A Espanya hi ha nombrosos clients locals. Cal destacar una presència especial en els millors restaurants de Barcelona i de Madrid.

Avui es produeixen tres vins negres i un de blanc: Clos Figueres de les vinyes velles, Font de la Figuera Negre dels ceps plantats el 1998 i el llançament recent de Serras del Priorat, un vi fruitat que manté tot el caràcter clàssic del Priorat tot i que és més enfocat al consum ràpid. Finalment, el Font de la Figuera Blanc dels ceps de viognier. Un total d'entre 25.000 i 30.000 ampolles, fetes amb passió i amb el compromís de la qualitat més alta possible.
Per ajudar a aconseguir aquesta fita, Clos Figueras ha incorporat Alain Graillot (Crozes-Hermitage) per a l'assessorament tècnic.

Finalment, Clos Figueres va tenir l'oportunitat d'adquirir, el 2011, la resta de l'edifici de Gratallops, que inclou la cava per a la criança dels vins i el restaurant. Aquest restaurant, que havia estat propietat de René Barbier fill (Restaurant Irreductibles), avui pren el nom de Les Figueres i és una de les opcions enotourístiques de Clos Figueres. S'hi ofereix una cuina senzilla però d'alta qualitat amb productes locals i de temporada i, evidentment, tast de vins per als visitants de la zona.

Al costat del jardí hi ha un hort, amb l'objectiu que produeixi verdures per al restaurant, i un galliner amb sis gallines que ponen ous...quan els ve de gust!
Clos Figueres també produeix un excepcional oli d'oliva extra verge de 135 oliveres de la famosa varietat Arbequina amb el control de la Denominació d'Origen Siurana. Molts dels arbres tenen més de 300 anys. L'oli es comercialitza en una atractiva ampolla de 50 cl en un envàs de color verd fosc.
La vinya ha estat conreada tenint sempre en compte les pràctiques ecològiques. Actualment tenim ja el certificat oficial (CCPAE). Les vinyes estan plantades a diferents alçades i s'estenen fins a la vall del riu Montsant, en llocs frescos estratègicament escollits per retardar la maduració del raïm. Les vistes sobre l'àmplia vall de l'Ebre i les muntanyes, que protegeixen dels vents freds del nord, són impressionants.